Dimecres 10 d'agost de 2011, 23h.
"La llavor del foc"un recull d’històries sobre l’origen del món
Creació de Babou Cham i Carlota Subirós La llavor del foc és un espectacle interpretat per un sol actor, Babou Cham, que, amb l’ajut d’una maleta i amb el públic assegut a terra fent una rotllana, desgrana un seguit d’històries sobre l’origen del món.
Aquestes històries són, en realitat, mites provinents de diverses cultures: algunes provenen de l’Àfrica, de les tradicions Fulani i Shiluk; d’altres, de l’Índia; d’altres de la Xina; d’altres, encara, de la cultura jueva; i finalment conclouen amb el mite grec de Prometeu, que dóna títol a l’espectacle.
Tots aquests mites intenten donar resposta a la meravella humana davant l’existència del món i dels elements de la natura. Tots ells són mites que entronquen amb la cosmogonia, amb el neguit d’entendre com es va formar el món: com van aparèixer els primers grans d’arròs, les primeres llavors, les primeres persones...
La interrogació sobre els origens és fonamental per a la construcció d’una visió del món, tant per als nens com per als adults. La llavor del foc és un espectacle adreçat especialment a nens i nenes entre 9 i 12 anys, però s’obre també de tot cor a persones molt més grans i molt més petites.
L’essència de l’espectacle rau en molt pocs elements: en la força d’unes paraules que provenen de moltes generacions enrere; en l’aparició d’un Viatger que porta una maleta carregada d’històries; i en la intensitat de la seva trobada amb el públic.
La llavor del foc parla de com els homes i les dones, al llarg dels segles i a través dels continents, s’han fet sempre unes quantes preguntes primordials sobre els origens de la vida i han buscat de respondre-les amb imatges poètiques, amb analogies i metàfores.
Babou Cham (Bakau, Gàmbia, 1974) és actor. Ha participat, entre d’altres, en els espectacles Blau Taronja, de Joe Penhall (direcció Jesús Díez, Teatreneu, 2000), Moll Oest, de Bernard Marie Koltès (direcció Sergi Belbel, Teatre Romea, 2002), Lear, d’Edwaurd Bond(direcció Carme Portaceli, Teatre Grec i Teatre Lliure, 2003), El retorn al desert, de Bernard Marie Koltès (direcció Carme Portaceli, Teatre Lliure, 2003); El cor d’un boxejador, de Lutz Hübner (direcció Brigitte Luik, Teatre Regina, 2006); Rosencrantz i Guildernstern són morts, de Thomas Stoppard (direcció Oriol Broggi, Sala Beckett, 2006), Antígona, de Sòfocles (direcció Oriol Broggi, Biblioteca de Catalunya, 2006), El cercle de guix caucasià, de Bertolt Brecht (direcció Oriol Broggi, Teatre Nacional, 2008), El Rei Lear, de William Shakespeare (direcció Oriol Broggi, Biblioteca de Catalunya, 2008), Terra baixa, d’Àngel Guimerà (direcció Hasko Weber, Teatre Romea, 2009), Alícia, un viatge al país de les meravelles, basat en Lewis Carroll (direcció Carlota Subirós, Teatre Lliure, 2009), Jo vull ser Bernard Marie (dramatúrgia i direcció Àlex De Capo, Nau Ivanow, 2010).
En televisió, ha interpretat personatges estables a les sèries El cor de la ciutat (TV3), Ventdelpla (TV3) i Piratas (Tele5). En cinema, destaquen les seves interpretacions a El albergue español (direcció Cédric Kalapisch), Cargo (direcció Clive Gordon), Sévigné (direcció Marta Balletbó), Alakrana (direcció Salvador Calvo) i Catalunya über Alles (direcció Ramon Termens), per la qual recentment ha rebut una menció especial del jurat al Festival de Cine de Màlaga.

Carlota Subirós (Barcelona, 1974) és traductora i directora de teatre. Entre les seves últimes direccions destaquen Les tres germanes, d’Antón P. Txékhov; Alícia, un viatge al país de les meravelles, a partir de l’obra de Lewis Carroll; Rodoreda. Un retrat imaginari, creació a partir de la vida i l’obra de Mercè Rodoreda; Jugar amb un tigre, de Doris Lessing; Après moi, le déluge, de Lluïsa Cunillé; L’home de la flor a la boca, de Luigi Pirandello; King, a partir de la novel·la de John Berger; Otel·lo, de William Shakespeare; Els estiuejants, de Maksim Gorki; Nel mezzo del cammin di nostra vita, homenatge a Franco di Francescantonio; Amor Fe Esperança, d’Ödön von Horváth; ha traduït i dirigit tres textos de l’autor i actor nordamericà Wallace Shawn: La febre, Marie i Bruce i L’oficiant del dol.
També ha traduït Bash: Latterday Plays (Excés. Escenes dels darrers dies) de Neil LaBute; Refuge (Refugi) de Jessica Goldberg; Enrico IV (Enric IV) i L’uomo del fiore in bocca (L’home de la flor a la boca) de Luigi Pirandello; A Life in the Theatre (Una vida al teatre), The Cryptogram (El criptograma) i Glengarry Glen Ross, de David Mamet; Knives in Hens (Ganivets a les gallines) de David Harrower, i Moonlight (Llum de lluna) de Harold Pinter.
Entre 2003 i 2011 ha format part de l’Equip de Direcció Artística del Teatre Lliure. En les dues últimes temporades ha estat col·laboradora del programa literari Saló de Lectura, dirigit per Emili Manzano (Canal 33).